En aquesta darrera crònica abans del dia D podria fer el comentari, com en les anteriors cròniques, del entrenaments realitzats amb els seus corresponents comentaris. He optat, però per fer-ho de manera diferent. Voldria analitzat el que han sigut aquests darrers tres mesos de preparació.
Es ben veritat que hi ha dies on les ganes de córrer són més aviat minses, es ben veritat que hi ha dies que les cames estan carregades, es ben veritat que hi ha dies que el cansament ha envaït tot el cos sencer. Peró tot això es com anar a fer un pic quan puges vas patint i patint i quan ets a dalt del cim se’t passen tots els mals. Com diuen en la llengua de Cervantes “ quien algo quiere algo le cuesta” aquesta frase s’adapta com anell al dia als preparatius maratonians. Així doncs l’experiència de preparar aquesta mítica cursa es positiva i espero que diumenge al migdia un cop la cursa acabada encara ho sigui més.
Una de les conclusions que en trec es que si algú algun dia vol preparar una marató, segur que molts ho esteu pensant, lo important es, a part d’estar motivat per fer-ho, es trobar algú amb que entrenar . Personalment i sense voler caure en “pelotisme” els 3 daltons que m’han acompanyat han sigut uns companys de batalla genials. El bon rotllo sempre ha presidit els dies d’entrenament i no s’ha instaurat mai entre nosaltres cap clima de competència i de voler fer-ho millor que l’altre ans el contrari. Merci de tot cor nois!!!
No voldria finalitzar sense agrair als companys del club el seu suport i l’interes mostrat en els nostres entrenaments. No hi ha hagut cap dia, i han sigut molts, on algun que altre de vosaltres no us interesséssiu per el nostre tarannà maratonià i això sempre es d’agrair. Com diuen els seguidors del Reds (Els de veritat) We never walk alone!!!!
ESKERRIK ASKO A TOTS.
1 comentari:
Realment heu demostrat formar un equip humà immillorable al qui li agrada l'esport.
Com a amic i company us vull donar el meus més sincers ànims per a la fita de diumenge,durant el meu rodatge matutí a Berga m'estaré enrecordant de vosaltres.
També vull donar un missatge d'ànims i una forta abraçada al vostre company de fatigues "el vasco", que no està passant pels seus millors moments, però que tots sabem que gràcies a la seva fortalesa física i psíquica, es recuperarà aviat. A més, sap que no està sol i que l'ajudarem perquè faci molt aviat una altra marató, encara que no sigui a la seva terra.
Només em queda dir-vos. " Ànimo y a por todas!!!!"
Publica un comentari a l'entrada