dilluns, 30 de març del 2009

CRONICA D'UNS EUROPEUS INDOOR


DIA 24/03: Tot comença molt aviat, massa aviat!!!!. Són les 04h00 de la matinada que ens posem en marxa, i després de 1400 Kms, cançons de germanor i vàries parades fisiológiques i alimentàries, arribem a LORETO, petita població italiana de peregrinatge religiós, en plan Lourdes o Montserrat. Així que ja us podeu fer una idea de la FIESTA NOCTURNA diària ..... Decidim no anar a "rodar" i fer "pujades", així que a dormir.
DIA 25/03: Desplaçament en plan delegació andorrana, totalment uniformats amb la indumentaria oficial de la FAA cap a ANCONA a fer el "cheeking". I a la pista .... Ufffffffffff quina pista coberta companys. Tots 4 ens vam mirar i van sobrar les paraules. Vam decidir observar durant uns minuts el lloc on ens trobaven, l'entorn que ens envoltava i el bullici de la gent (atletes i organitzadors) que anaven amunt i avall. BRUTAL !!!!
Un cop fer el "cheeking" i confirmar la nostra presència per l'endemà als 800, a dinar i de visita a ANCONA (per cert localitat res d'altre món). Desplaçament a "PORTO URRACO" (pà los amigos) a sopar (1/2 metre de pizza i un platet de pasta, acompanyat d'una copeta de vi frizante) i a descansar per l'endemà.
DIA 26/03: Esmorzar i desplaçament cap a ANCONA, per tal de absorbir i participar del bon rotllo tant a fora com a dintre de la pista i tenir una primera presa de contacte amb el tartan de la pista (coliseum per nosaltres).
De la resta del dia no explico res, ja que crec que haurien d'ésser els protagonistes que us facin arribar les seves sensacions.
Com a espectador us diré que tant la Gemma com el Cesar es van buidar, quedan plenament satisfets. Pel que al David, doncs van veure possible la seva classificació per la final, ja que a 300 metres anava 3er, classificants-se els dos primers. No va poder ser, però es va deixar l'ànima en els darrers 100 metres. La decepció inicial va passar a resignació posterior i amb aquest ànim agridolç per part de tots, vam anar a sopar al mateix restaurant de la nit anterior, finalitzant la velada amb un més que merescut gelatto. Ah!!! ens van trobar amb l'Abraham i la Magi MORENO, que ja havien arribat i instal.Lat a "PORTO URRACO". Després d'intercanviar impressions amb el director de la FAA vam tornar cap a LORETO a descansar.
DIA 27/03: "No hay mal que por bien no venga", així que el fet de no tenir cap dels nostres atletes en les finals dels 800, ens permetia visita turistica a diferents indrets panoràmics dels entorns, passant per una bodega típica de la zona, efectuant un tast de vins i adquirin alguna ampolla de begudes isotóniques. Desplaçamet a ANCONA per confirmar l'assistència als 1500 del dia 28 i dinar al mateix palau indoor. Ens vam trobar tant cómodes que vam passar la tarda disfrutant i admirant a multitud d'atletes (masculins i femenins) d'entre 50 i 90 anys que participaven en tot tipus de proves, arriban a la culminació amb la participació d'un home, master 90, que va efectuar un 200 aconseguint que el palau indoor es posés en peu per reconeixer-li el seu esforç. Es tractava del participant més vell dels campionats. Després d'aquesta "cura d'humiltat" per part d'aquest veterà, vam tornar a sopar a "PORTO URRACO" i a descansar per l'endemà.
DIA 28/03: GRAN DIA !!!! La Gemma va millorar la seva marca en solament 12 segons!!!!! BRUTAL !!!!!, IMPRESIONANT!!!! Una cursa ràpida però que desde les grades donava la sensació que tenia controlada en tot moment, darrera d'una italiana i seguida de molt aprop de 2 espanyoles. El resultat final, doncs ja el coneixeu. NOVAMENT MOLTES FELICITATS GEMMA.
El César, que dir del "chollas" del César?? Ja no es tractava del Cesar novato dels 800. A la cambra de requeriment se`l veia tot concentrat, va sortir a la pista que feia por mirar-li als ulls i crec que els rivals ho van percebre. Quina cursa es va "currar" el AMIGÓ!!! El tio s'ho va treballar des del primer moment no volen quedar-se "en terra de ningú" i ho va aconseguir, obtenint un resultat fastàstic, baixant la seva marca personal en 4 segons.
Era el torn del correcaminos, lluint ferides de guerra a la seva cama esquerra obsequiades per un "enemic" als 800, va sortir a la pista amb cara de pocs amics, havent-se de mesurar a la sèrie forta, i PER DÉU que era forta, crec que van passar el 1000 a 2'42", iniciant-se una guerra entre un espanyol i un francés (i no es tracta de cap xiste) ja que l'espanyol venia emprenyat havent quedat fora de la final de 800 al fer solament 2´00", arribat a posar en peu l'estadi. El David es va buidar i realment se'l veia content de com havia corregut encara que no va poder millorar la seva marca.
Cal dir que també va participar la Magi MORENO, aconseguint un metall (plata) en salt d'alçada amb un salt de 1,61 cm. La guanayadora va ser una russa amb un salt de 1,64 cm.
Contents i satisfets vam dinar a l'estadi i vam iniciar el retorn cap a casa, anant a dormir a NIÇA.
DIA 30/03: Retorn cap a Andorra.
Bé, espero que amb aquesta crónica us pogueu fer una idea del que hem viscut durant uns dies i animar-vos a participar en competicions d'aquesta índole sense cap mena de complexe, ja que de ben segur ens pot servir per aprendre, admirar i respectar als masters que participen en aquests campionats. A nosaltres de ben segur que ens ha passat.

Una abraçada

4 comentaris:

Carles M. ha dit...

"Peaso" crònica del Correcaminos. Només llegint-la es nota que us ho veu passar de conya.

Moltes felicitats als tres corredors i també al presi que segur que va ser una acompanyant de super-mega lujo!!!

Ens veiem al tartan andorrà.

d'aquí i d'allà ha dit...

Davant de la crònica del TEAM LEADER´, de l'expedició només es poden afegir les sensacions obtingudes en les curses.
En els 800 m, això és la guerra, no va haver-hi temps ni de pensar, collons com corren, el que em va passar a mi, els hi va passar a la Gemma i al David, molt patiment, no acompanyant de un resultat del tot bo. En el meu cas a l'arribada encara recordo que el cap em donava voltes i més voltes, quan les cames ja havien parat.
En el 1500 m , les coses van canviar i molt!! després de fer el primo em la cursa anterior, res de companyerisme internacional i collonades, vam anar directament a la guerra, se van a cagar, sortir a mossegar i a per totes, els resultats de tots, van ser unes excel·lents curses amb una marca destrossada, la de la Gemma, marca millorada la meva i una molt bona cursa del David davant de les besties que tenia endavant, pa matar-se, estan chalaos.
Esto ha sido todo amigos, aquest és el meu resum d'uns impressionants compeonats d'Europa en llauna de 200m.
Apa Siau !!

correcaminos ha dit...

Poca cosa més a dir que no s'hagi dit abans, únicament donar novament l'enhorabona al César i la Gemma per haver milorat les marques i per haver-se buidat a tope, mil gràcies al presi per haver-nos donat aquest suport i sobretot haver-se fotut la pallisa de viatge, perdent dies seus de vacances per estar al nostre costat.
Gràcies també a tots per haver-nos seguit des d'Andorra i pels missatges de soport.

Alan ha dit...

Encara que via sms ja ho vaig fer, reitero les meves felicitacions a tots tres x les curses fetes i x les marques de tots 3, siguin o no mmp ja que no ho oblidem, estaven en uns europeus!!! i amb això ja està tot dit!!!
Ara a tornar a entrenar amb els populeros...