crónica d'una milla urbana

Aquest diumenge vaig tenir l'honor de participar a la milla urbana de "dallonces" amb el presi.
A la nostra arribada, ens vàrem trobar a coneguts polleros com l'incansable Christian i família i als germans Sales. Durant l'escalfament moltes cares conegudes, però l'absència dels sempre inguanyables Ben Said i la seva tropa del Medilast Lleida. (això era una molt bona notícia!!!)
Poc desprès de les salutacions de rigor i el començament de l'escalfament va arribar també el "Moha", el qual com sempre ens va saludar i es va afegir al nostre escalfament de manera cordial.

Seguidament "el presi", va prendre la sortida a la cursa de veterans, jo sincerament no sé el que ell pensava, però jo tenia clar de que s'emportaria la victòria de manera acaparadora i sense despentinar-se i la veritat és que així va ser. Des d'un bon principi es va quedar únicament amb la companyia del pare dels germans Sales, però al primer canvi de ritme ja es va quedar sol, arribant a la línia de meta amb una ventatga d'uns 80 metres sobre el segon.

Al final de la jornada va arribar la prova "reina", a la qual em va voler acompanyar el presi, cosa que és d'agrair, ja que ell ja havia complert.
A la sortida els germans Sales, El Christian, el Moha i jo ens desitgem sort, al mateix temps que els hi dic discretament " hoy no nos vamos a pelear eh? (ja sabeu que soc una mica hoollygan).

Doncs sembla que em van fer cas, es van posar a tirar el Llorenç i el Moha a un ritme totalment soportable, mentre el Christian i jo ens pegàvem als seus culets. Tanmateix vaig constatar que el presi aguantava bé amb el grupet. Abans d'arribar al 1.000, encara anàvem a un ritme bastant lent, però jo ja tenia clar que el Llorenç guanyaria i de fet va ser així. A partir d'aquest punt ens vàrem quedar solets tots quatre i quan va sonar la campana (400 m del final) ens vàrem mirar i amb sistema de telepatia ens vàrem dir "maricón el último". Total que l'últim vaig ser jo, ja que els altres tres al final sempre son més ràpids i el fet de fer-se una cursa lenta no em va beneficiar en res, però bé, content i satisfet.

Dir que el presi va còrrer com un "jabato" i va assolir curiosament la 8ena posició, la última que se "pillaba pellizco", je,je,je,je.

Posteriorment va venir lo millor de la jornada, el presi, la meva família i un servidor vàrem compartir un arrosset de llamàntol d'allò més bó. mmmmmmmmh!!!

Per finalitzar només he de dir: Bon viatge a Florència i Donosti i sobretot "MOLTA MERDAAAAAAAAAAAAAAAA"