Avui he volgut escriure la nova entrada sobre el mestre d'Anyós, no el del Romànic, sinó al de la muntanya/asfalt/tartan, quina passada de tio sacrificat, de company dedicat, de bèstia de la velocitat!!!
Ara cal que descansi uns dies i es plantegi nous reptes (encara que jo sóc dels q encara el veu a Donosti...), el 2h48' ho té a la mà i si no és aquesta tardor serà a la primavera o a la tardor pròxima.
Jo ja el trobo a faltar, tant al matíamb els correus matinals, com als entrenaments!!!
Esperem q en pocs dies ens doni una alegria i el tornem a tenir amb nosaltres camí dels somnis.
Ànims mestre i que el polen i la jalea ens acompanyin!!!
5 comentaris:
Baaaa, que encara hem caurà una llagrimeta...
Ara no tinc més remei que fer repòs. Diuen que la trencadisa ha estat seria. Dos centimetres de llarg per un de fons (diuen que es molta fondaria, un puto centimetre). En fi..
El tema està en recuperar-me be per poder tornar a donar-vos guerra a la pista i als rodatges "cotxinerus".
Un dia d'aquest paso per l'estadi, però a les 7 del vespre faig fisio.
Tant sols dir-vos que ja podeu pensar un altre marató pq ha estat un plaer compartir 1.200 km amb tots vosaltres.
I animar-vos molt pq feu la marca de la vostra vida.
Correu amb cap i amb el cor...Però sempre a fons.
S'ha de morir matant.
Ànims i gas
Una abraçada companyerus i companyeres
Isidre, tens tota la raò... el company "d'aqui i d'allà" va ser abduit per alguna cosa i va enviar un missatge molt reflexiu, en definitiva una mica ...
Però bé no li tindrem en comte, tantes barrejes farmacológiques alteren la raò, JAJAJAJA !!!!
Aprofito per enimar i encoratjar tant als q continuen amb el seu projecte com als que lamentablement s'han quedat pel camí.
Tant per un com pels altres ja us quede menys de patiment.
Molta força a tots.
Joder mosso vaya mega comentari que ens has fet!!!
No sabia de la teva faceta com a "croniquero". Bon comentari si senyor.
Totalment d'acord amb tu que tindrem una pensada cap a Mr Remolacha al passar la linia d'arribada. Ha sigut un plaer compartir rodatges i com molaven les seves critiques àcides que ens feien petar de riure.
Peró no ens fiquem tontets que l'home té recursos i segur que ben aviat el tornarem a tenir entre nosaltres. I ull que a l'hivern estará com un p.. toro quina por!!!
Per cert Isidre, no t'olvidis del sopar hiper calòric que ens fotrem la setmana despres de Firenze comptem amb tu.
Anims company!!!
M'he carregat el meu comentari, soc un sapastre, i ara ja no estic sensible com aquell dia per tornar-lo a escriure, però comparteixo totalment el que vaig dir.
Té raó el Xavi de que les barrejes són molt dolentes, a part en aquell moment jo tampoc tenia molt clar que podria correr.
Ja parlarem del sopar "guarro",té que ser la primera setmana del mes de desembre.
Apa Siau !!
Publica un comentari a l'entrada