PATIR : 5 lletres que ahir van agafar tota els seu esplendor a l'estadi comunal .
A les 19h30 ja aflorava en l'ambient el sentiment que tocaria apretar fort les dents, els 20x400m a ritmes elevats s'anunciaven ben calents.
L'escalfament de mitja hora ja va ser molt aclaridor, el silenci era latent i tothom tenia al cap les seves series i els seus temps de referència. Estiraments i un parell de rectes i comença l'espectacle.
Les primeres series ens confirmaven les vibracions inicials, els temps eren molt collats. Tot i els ànims d'en Correcaminos i del Presi els cossos anaven mostrant signes evidents de fatiga. El comptador anava restant i a la desena ja anàvem descansant com podíem, ens assentavem, ens aguantàvem a la barana... tot valia.
Van arribar les 5 darreres, el Mister, que ens havia servit de gran estímul, va dir que seguíssim nosaltres, tots pensàvem 5 més i s'ha acabat el patiment. Les respiracions ja denotaven el cansament prolongat, els descansos inter-serials s'allargaven uns quants segonets més, ja notàvem un dolor al pit bastant intens...
Ja estàvem a la darrera sèrie: la punyetera corba Buda es va fer eterna però a la ùltima recta ja veiem el final del túnel. Apretadeta final creuem la línea d’arribada i com diu el nostre amic Mr Remolcha XIMPUM, s’ha acabat, finito, c’est fini!!! Com cantava Jim Morrisson "This the end" ja ha finalitzat l'agònia, la freqüència cardíaca esta pels núvols, el cos ben baldat i mentalment penses que t'has fotut un bon entrenament.
Tot suma per Firenze. Avui rodatge "suavecito i con cariño"
3 comentaris:
Confirmar que efectivament, ahir la rostida va ser general entre el grup de màrtirs que vam fer els 20x400.
Quan ja el cos no podia més, apareix el profe i treu la seva vessant sovietica "yo traer hielo para que vosotros poner las patas" resposta NOORRRR NO PUEDO NO PUEDO !!!
De cap a la dutxa i amb el cos ple d'àcid làctic cap a casa, tot esperant no trobar cap control d'alcoholemia, no fòs cas que això de l'àcid donès possitiu.
Arribar a casa, sopar, xerrar, TV i al catre.
Desprès de la borratxera d'àcid no hi ha manera de dormir, opcions:
-Sexe: massa cansat
-TV: no fant res.
-Llegir: no en tinc ganes
-Escriure una tesis doctoral: massa tard
Llavors la solucíó, com va dir una veïna de l'altre costat de l'Ebre " a contar ovejitas", venga som-hi 1,2,3, així fins a 42195 uff que cansat, bona nit
Apa Siau !!
Au nois, menys queixar-se !!!! Si us plau, que sou Maratonians !!!! Els MÀRTIRS de l'atletisme !!!
Esteu fets uns putus Craks (tu no Eva que puto en femení es lleig)....
Us felicito pel patiment i per l'actitud mental. Endavant que Florència està al costat...
Ara teniu per devant uns fantàstics 42.195 metres, per gaudir, patir i tocar el cel. "Gallina de piel" al passa l'apreciada ratlla que us dirà que heu fet una feina fantàstica.
Molta sort i abraçades a tots...
Remolatxa ditxi.
XIMPUM
Bé companys, els deures ja estan totalment fets i de la manera que us ho heu currat, de ben segur que diumenge que vé us sortirà un gran exàmen.
Només em queda desitjar-vos molta sort i treure'm el barret per aquests tres mesos de patiment per una gran causa.
Bon viatge i a topeeeeeeeeeeee!!!!
Per cert, vull aprofitar per enviar una forta abraçada al remolatxa, que vec que a pesar de tot, continúa amb l'humor que el caracteritza. Que n'aprenguin.... que no estamos tan mal....
Publica un comentari a l'entrada