dissabte, 26 de desembre del 2009

L'APA INFORMA: COM CREMAR LES CALORIES DEL DIA DE NADAL ?. 8a CURSA A PEU PEL RIPOLL -SABADELL-



CRONICA D'UNS TORRONS CREMATS:

26 de desembre de 2009 a les 11 del matí;
Gemma MASNOU i Pere ORDOÑEZ s'adjudiquen la 8ena edició. Una cursa marcada per la pluja i un recorregut força difícil a causa del fang.

Bé companys, ja tornem a ser... el correcaminos i jo hem participat en aquesta cursa. La veritat es que el David hem "va liar" i a mi com que no me gustan los líos !!!. Doncs q millor manera qe passar la matinal del dia de Sant Esteve; pluja, fred, fang ... molt fang i 500 valents/es disposats a cremar els torrons i els mojitos del dia 24 i 25. I la veritat (i parlo per mi) crec q ho vaig aconseguir.
10h30: Em trobo amb el correcaminos fen cua per recollir el dorsal i la corresponent samarreta tecnica (x cert molt xula ja us la ensenyaré). Darrers consells una mica d'escalfament (poc no sigui el cas que ens lesionem, jeje), observem gladiadors que fan molt bona pinta i ho comentem amb el correcaminos, però no ens deixem intimidar, els nostres atletes parlen a la pista. Per cert ens colem a les instal·lacions de la futura pista coberta per veure l'estat de les obres. NO LES QUEDA NAAAAA, està la cosa molt parada!!!.
Anem cap a la sortida i PUM. La sortida, en plan "Breakheard" (camp de futbol, 3 files de participants i a tope ja que tot va a parar a un embús qe et porta a fora de l'estadi).
Ja veig al David amb el grup de capdavant, bé la cosa va bé (penso). Lo meu es una altra guerra i m'acoplo a un grupet de 6 que fan bona pinta, o son ells q s'acoplen a mi?. Normal segur q pensaven: On va aquest "calamar" del barret? A veure quan aguanta?. Van passant els Kms i el del barret encara donant pel sac, pluja, fang i més fang. La cursa son 9,200 metres, pujes per un costat del riu Ripoll i després el baixes. Continuen caient o aumulant-se els Kms i del meu grup es van quedant alguns paquets. Veig al David a distància, ho comença a passar malament però el tio continua aguantant com un "jabalí", el perdo de vista, força "Deivid" i a x ellos.
Finalment fa 4a (per poc no pilla "cacho") i jo em conformo amb la 10ena posició. Personalment gens malament, bones sensacions.

PD: Passaré x alt qualsevol comentari sobre la meva indumentaria, a més estic convençut q es molt difícil aparentar q ets un pringat a no tenir en comte i després no tenen "memones" a repasar a un personatge amb barret, buf i de 40 anys, jajaja.
Fins aviat REDS.

dilluns, 14 de desembre del 2009

CROS DE CAMBRILS

Hola Reds.
Doncs si, diumenge passat en comtes de quedar-me al llit vaig preferir anar a "rodar" a Cambrils. La veritat és que tot indicava que seria una gran matinal de diumenge. Pluja, aire, circuit de gespa mullat i molt pesat, sense claus i fred, molt fred i com no, el meu amic Bruno (Reus Ploms). El "correcaminos" ja em va advertir; Xavi et trobaras a l'amic Bruno i està molt fort, doncs millor així podré saber com estic jo.
La cosa pintava bé, van comneçar ha arribar "veterans del vietnam", que a la fi sempre venim a ser els mateixos i ja ens coneixem; "hombre andorrano no te pierdes una eh?".
La veritat és que ens agrada coincidir en matinals de diumenge per saber l'estat en que ens trobem i mesurar-nos.... les forces.
Cal dir que d'entre tots els participants (com sempre la categoria veterans = categoria reina, tant a nivell participatiu com espectacle), vaig veure una cara coneguda, no pot ser !!! era el Carlos MENDES... Joder, fantàstic ja erem dos gladiadors del AAA contra la resta del món.
Vaig veure que ens començaven a mirar diferent, l'amic Bruno Xavi es bueno tu compañero? Espero que no sea como David!!!! jajaja. Tranquilo Bruno ya sabes que nosotros hablamos en la pista, jejeje!!!
Darrers consells al Carlos ja que era la primera vegada que s'estrenava en aquest cros, per cert consells facilitats per l'amic Bruno (que tot s'ha de dir)i... tret de sortida.
Primers metres de tanteig per despenjar possibles "moscones"i saber amb qui t'hauràs de barallar. Ràpidament grup de 6 lluitadors i endavant, paciència i anant fent proves i canvis de ritme. "Venga Bruno cambia, no Xavi, que aun queda muxo " i poc a poc ens vam quedar dos de sols.
Si, l'heu encertat l'amic Bruno i jo. Recta final, 200 metres per arribar, últim canvi del Bruno al quin no vaig poder fer front.
El resultat final ja el sabeu, no va poder ser. Ara bé, no era el dia ni la cursa escollida, ja ens tornarem a trobar, jejeje (de bon rotllo). Felicitats Bruno i gràcies per la companyia, jijiji.
Al finalitzar vaig anar a veure a company Carlos, sembla que va disfrutar, estava content i animat amb l'experiència, bones vibracions. No cal que us recordi el dia a dia del Carlos per poder entrenar i practicar atletisme no?.
Les meves més sinceres felicitas Carlos i fins el próxim.

Gran victòria del David a la milla urbana de Sant Vicenç de Castellet


El nostre compi Correcaminos es va imposar amb gran autoritat a la milla nadalenca celebrada a la localitat de Sant Vicenç de Castellet.

Va imposar-se amb una gran marca de 4'42''77 davant del Joan Piqué, 4'50''93, i de l'Antonio Sevillano, 4'55''85. Segons fonts oficials va ser una victòria incontestable. Moltes felicitats friend!!!

L'entrega dels trofeus la va fer el Pare Noel  mentre escalfa motors per regalar-nos una gran temporada a tots.
Esperem la seva crònica, la de la cursa i la de la posterior xocolatada...

dimecres, 9 de desembre del 2009

Sopar Marató II

Bones family, sembla ser q com passa sempre tenim problemes de coordinació... Com q s'apropen les festes de Nadal tothom fa sopars i és molt difícl concretar dates q a tothom li vagi bé.
Sembla q triem el q triem algú faltarà, així q tenim 2 opcions, fer-la aquesta setmana amb alguna baixa o deixar-ho pel gener de cara a l'aniversari de l'Edgar.
També es veritat q quan més temps passi més refredarem l'esperit de la marató... i el sopar de gener ja és un fixe.
Parleu a l'entreno d'avui i decidiu per majoria.

divendres, 4 de desembre del 2009

Andorra-Girona-Pisa-Florència (Carles V)

Aquest és el trajecte que vam fer el cap de setmana passat (l'últim de novembre) amb la família. La primera parada va ser Girona (al novotel de l’aeroport). Aquí vam tenir una primera sorpresa: mentre estàvem dormint, al voltant de les dotze ens van entrar a l’habitació. No sabia si estava somiant, però de cop em vaig trobar amb unes ombres estranyes per l’habitació fent soroll i arrossegant alguna cosa.... i tot seguit sento: ohhh! Sorry! En aquell moment vaig ser conscient que alguna cosa rara havia passat. No sabia si ens havien robat. Vaig anar a mirar si faltava alguna cosa de les bosses i en principi ho teníem tot. Vaig pensar.. a veure si totes les targetes de l’hotel serveixen per obrir la nostra habitació....Després rumiava: deurien de ser uns hostes que els hi han donat la mateixa habitació que a nosaltres. Agafo el telèfon i truco a recepció demanant explicacions de l’incident. Em van confirmar les sospites... un “error informàtic en el chec-in ha donat la mateixa habitació”... Els vaig posar verds i em vaig quedar agust, però no vaig poder dormir més en tota la nit.

L’endemà, divendres, agafàvem el vol cap a Pisa. Ens vam trobar a l’avió amb el mediàtic Arcadi Alibés que també anava a fer la cursa. Vam visitar els 3 monuments típics de Pisa, vam fer les fotos de rigor i som-hi amb el tren cap a Firenze. Només arribar vam fer la primera de les moltes racions de pasta. Tot seguit vam iniciar un recorregut de visita turística: Santa Maria Novella, catedral de Santa Maria del Fiori, Palazzo Vecchio, Galleria dello Ufizi, Ponte Vecchio, Palazzo Pitti, Església de Santo Spirito...i cap a l’hotel. Va ser un bon entrenament de 8km de recorregut.

El dissabte amb tot el grup dels AAA vam fer les visites i menjars respectius. Ja es percebia en l’ambient que la cursa ens estava posant un pèl neguitosos i tothom tenia ganes de córrer.

La nit prèvia no vaig dormir massa, ho tenia tot preparat quan em llevés: el pastís energètic d’esmorzar, el massatge, el tapping que havia de dur a les cames, els avituallaments, només dubtava de quines sabates utilitzar: o les voladores amb el perill de sobrecarregar els bessons i sòleo o les d’entrenament més pesades però amb més amortiment. Finalment vaig escollir les d’entrenament. De fet cada setmana estava nominat com a possible baixa per lesió (maleït bessó! El que m’ha fet patir!)


El diumenge tot va anar bé, el dia va ser fabulós, no va ploure, la temperatura era ideal. Només es va fer feixuga la sortida (ens van tenir més de mitja hora dins els calaixos de sortida, estàtics, estrets com a sardines)... fins que van donar la sortida. Us puc assegurar que va ser la cursa on més he gaudit. L’ambient era fantàstic, la gent animava moltíssim i el recorregut era especialment emocionant quan passava pel magnífic casc històric de Florència. Em trobava tan còmode anant a 4’ el km que gairebé sense adonar-me em vaig trobar al km 40 excessivament sobrat de forces. Llavors és quan vaig canviar el ritme per anar a 3’40 fins el final. És l’única sensació agredolça: haver pogut anar un pèl més ràpid i no fer-ho.


En fi, estic molt satisfet pel temps de 2h49’13 en la meva primera marató. Aquest resultat no hauria estat si no fos pels magnífics companys d’equip (que sempre animen a treballar i fer-ho cada dia millor), si no fos per l’excel·lent planificació d’entrenaments que ens ha fet l’Edgar, si no fos per les sessions de recuperació de massatge i d’osteopatia, si no fos pels avitualladors i animadors que vam tenir durant la cursa (Gemma, Esther i Roser; Toni i Xavi; la meva dona Rakel i els meus fills Nerea i Joel) i sense cap dubte si no fos per tota la família que ha hagut de suportat tantes hores i tants i tants dies d’entrenament.

A tota aquesta gent que ha estat al costat nostre.... moltes, moltes gràcies!!!

Us estimo a tots.



Sopar marató

El proper dijous 10 de desembre farem el sopar marató en un lloc i hora encara x decidir (potser el bar Ivan de la Massana???). Es necessita confirmació prèvia dels assistents, així q mitjançant comentaris us podeu començar a apuntar.

Al sopar HIPERCALÒRIC poden assistir els maratonians, acompanyants, familiars, llebres i "excepcionalment" i dp d'intenses votacions el "pollero" major del regne...

Això si, no val picar-se amb ell fent sèries de braves...



Així doncs si voleu gaudir d'una bona vetllada plena de batalletes, anècdotes i greixos ANIMEU-VOS A VENIR!!!

dijous, 3 de desembre del 2009

Una marató, un bon “viatge” de 42 gr.


Quin graciós aquest Filípides oi?

Primer volia felicitar-vos molt sincerament a tots, us ho dic amb el cor.
Per alguns de vosaltres era la primera vegada que entraveu dins del món de les drogues dures; del LSD, del jaco, del crack … en definitiva de la dependència del patiment de 15 setmanes de bogeries compartides per poder arribar a fer realitat un “viatge” i un somni tant desitjat que per sempre més us quedarà gravat dins del vostre cervell. Quedarà registrat, ja no el podreu esborrar.
Heu pogut realitzar aquest “viatge” ple d’emocions, d’adrenalina, de sentiments, de patiments, d’alegries, de remordiments, de sensacions contradictòries, d’ansietat, de necessitat de tenir una nova papela per veure què us espera…
Però les drogues dures són dures, ja se sap; Aquest món és cruel i heu vist com alguns companys vostres es quedaven tirats pel camí…. Unes sobredosis mal portades, la dependència visceral al patiment, els anys enganxats…
Rehabilitació, mono, ansietat, mono, angoixa, mono…
Aquest cop jo no us he pogut acompanyar físicament en el vostre “viatge” més desitjat. Però us puc assegurar que he estat amb vosaltres des del diumenge a les nou del matí quan va començar a córrer l’adrenalina per les vostres venes, fins que l’àcid làctic va aconseguir fer aquella barreja “inhumana” que paralitza tota la musculatura… I vosaltres com autèntics yonkis seguíeu amb el vostre “viatge”, el vostre somni…
Els vostre peus flotaven pels carrers, per les llambordes, per l’asfalt llombard de Florència. El ritme de la vostra respiració i del vostre cor eren una sola cosa perfectament estimulada per totes les substàncies prohibides preses amb unes dosis concretes, perfectes, calculades i assaborides durant 15 setmanes d’autèntica addicció…
Vareu travessar un nou llindar, parant el rellotge del somni en un punt mort, inconcret i exacte.
Aquest punt és la nova fita.
Aquí teniu un autèntic yonki per tots el vostres somnis.
Petons a tots.

Un saludo a todos los amigos del atletismo desde Madrid.

Espero que nos veamos pronto.

Un abrazo.

Juan Vila

42195 metres. Un nou món

Veient les cròniques anteriors el llistó està molt alt, però intentaré reflectir el que vaig viure el darrer diumenge de novembre a Florència.

El matí de la cursa comença a les 6h45, despertador i amunt q estem davant del dia M, de marató. Pastelito, nervis, massatge, vaselina, olis, parche i tot el ritual previ a cada cursa. Primeres mirades entre companys, primers silencis que ho diuen tot.

Sortida de l'hotel, rodatge suau fins a l'autobus, silenci, la processó va per dins. Autobus, em separo del grup, el Vallve i jo perdem aquell entorn protector que ens acompanya des del 15 d'agost, nervis, pors.

Arribada a la sortida, immensitat, multitud, solitud, on esteu???? Pensaments x la familia, i els meus petits??? 15 setmanes de sacrifici, un dia, una cursa, val la pena???

Retrobament amb el grup, alleujament, salutacions, ànims, darrers consells, abraçades, petons. Una familía.

Calaix de sortida, bona situació, q faig jo al segon calaix??? vista enrera, multitud, pensaments a milions, ganes de començar, nervis, fred.

5 minuts x a l'inici, moment de pensar en tothom i en la cursa, en les 15 setmanes, en l'Edgar, gràcies mentals als que t'han ajudat, la familia, companys, si si, fins i tot penso en el Correcaminos, pq tu tb ets de la familia maratoniana, encara q no la corressis. Ja veig el meu culito, es italià però com sempre li he dit, prefereixo el de l'Eva!!!

Nervis, nervis, nervis que comenci ja!!! Tret de sortida i som-hi a x totes!!! adéu negritos, hola negritas, grup de uns 30, baixada baixada, velocitat, molta velocitat, ja no hi ha nervis, corre, corre, lluita pel teu somni.

Km i kms, grup de les noies, ja estem en pla, Vallverdu family a tope, ponte vecchio tipo tour, vaig molt ràpid??? Nervis, em quedo? continuo? prudència o por, afluixo, solitud.

L'asfalt, Florència i jo, 27 km x davant, és l'hora. Gemma, Esther i Roser, tres àngels de la guarda, no estic sol, corre, corre.

Mitja marató, anem bé, segueix, segueix. kms i més kms. Solitud, pensaments, companys, familia, parcials de temps.

 Duomo, emoció, records per les matinades solitàries a Santju rodant sol, és la teva recompensa, són per tu els aplaudiments, corre, corre. Molèsties, músculs cansats, petites contractures, no afluixis ara, corre, corre.

Parc immnes, solitud???no, 2 angelets, el Toni i el Xavi, la familia, la immensitat. El Xavi em guia, em mima, m'anima, em cuida, em porta, m'acompanya. Les meves cames li fan un lleig, els músculs dels glutis tampoc estimen al Xavi. Molta ràbia, cansament, no puc beure, malestar. Però el Xavi em guia, em mima, m'anima, em cuida, em porta, m'acompanya, m'exigeix, ho dona tot. Corre, corre que ja s'acaba.

5 km, ja ho tinc a la mà però les cames i els glutis volen contemplar amb més tranquilitat el Duomo i els seus voltants, no puc seguir a bon ritme, però no em ratllo, massa sacrifici x mi i pels q m'envolten per no estar content. Vinga, VAI VAI, BRAVI, BRAVI, som-hi q ja acabem, ànims de persones, empemta virtual des dels pirineus, madrid, ainsa, castellar, ja acabo, QUINA ALEGRIA, QUINS DOLORS. AIXÒ ÉS LA MARATÓ.

GRÀCIES A TOTS!!! UN CLUB = UNA FAMILIA

dimecres, 2 de desembre del 2009

La Marató

Fins el 29/11/2009 per mi la definició de MARATÓ es traduïa en 42Km 195m, i molta paciència per preparar una prova que requeria de molta constància, sacrifici, perseverança, patiment, i un instint de superació únic per poder mantenir la motivació.

He de confessar, que fins al últim moment, mai he tingut la convicció de poder afrontar tal repte. Gràcies a vosaltres, i a tota la gent que m’envolta en el meu dia a dia, poc a poc m’he convençut que la gesta era possible i que tot l’esforç valia la pena materialitzar-lo en la cursa.
És difícil resumir aquests tres mesos d’entrenaments i noves sensacions, però jo intentaré fer també el meu particular resum.

Els meus ingredients principals:
- Grup, no necessariament homogeni però amb un objectiu comú. Per exemple, buscar gent que tinguin Qualitat, Rigor, Intel•ligència, Paciència, Perseverança, Motivació, Alegria, Experiència, Constància, algun Indecís i algun Rebel, o el que és el mateix: un Alan, un Isidre, un Carles Vallverdú, un Edgar, un Cesar, un Carles Mariné, un Enrique, un Pepe, un Albert, un John, i una Eva, són una barreja de personatges prou particulars com per intentar afrontar el repte.

Sobre tot, al fer la selecció de companys, no oblideu avaluar si les seves parelles i/o persones més properes són comprensives, pacients, entusiastes i que els estimin molt, cal recordar que els hauran d’aguantar a ells i a tot el grup :). Així que si conteu amb una Mar, una Esther, una Rakel, una Anna, una Gemma, una altra Esther, una Lurdes, una Roser, una Xus i un Toni, millor que millor.

- Entrenador, o més aviat: psicòleg, massatgista, pare, amic i company, tot en un a ser possible, és a dir, buscar un Edgar Amaro que sigui capaç de reunir totes aquestes qualitats.

- Suport família: parella, pares, germans i amics, conscienciats de que la marató durant un període de temps, és la teva prioritat 1 en tots els teus moments lliures (no sortides improvisades, no activitats esportives fora de l’entreno, no anar a dormir tard, no shopping, ...) i assumir que sempre estàs cansat i que sempre tens gana.

- Suport incondicional: és important contar amb un Club que et recolzi, i si com en el meu cas tens dos, millor. El paper de la resta de companys de l’estadi es vital, companys i companyes amb qui poder parlar, explicar les batalletes, les queixes, el mals, les pors, les series, els estiraments, la dutxa... Un Xavi Oñate, un David, una Gemma, un Diego, un Carles Mendez, un Miranda, un Roca, un Clavero, un Jony, una Marta, una Marlen, una Alba,un Pedro, un Nuno... i molta altra gent que durant aquest temps de preparació formen part del teu dia a dia, el fisio, l’osteopata, el podòleg, el metge, el farmacèutic... Tots ells són tan imprescindibles com tota la resta.


La preparació:
- Agafar-te qualsevol eventualitat com un repte.
- Tot comentari desagradable o amb connotació negativa, no existeix, és una interpretació incorrecta del teu subconscient ;).
- “No hay dolor”, les cames sempre estan carregades, i sempre hi ha alguna cosa que et fa mal, així que el millor es acostumar-se ràpid i no queixar-se massa, cal dissimular i demostrat als rivals que tot va bé :).
- Tots els rituals són vàlids per mantenir la motivació i il•lusió, estiguin o no demostrats que incrementin el rendiment: top i malla a conjunt i si es possible les bambes també, begudes variades a gust de l’atleta: powerades, maltos, hidrixils, isostars o redbulls, per esmorzar substituir el pa i cereals de tota la vida per uns polvos que amb un quart d’aigua es transformen amb un “pastís”/”polvoró”, 1 bidó amb gel després d’entrenar per a 10 persones...

Resultat:
- Viatge a una ciutat preciosa, amb un grup d’àmics amb el sistema nervios atrofiat de tantes ganes de que arribes el dia “D” i la hora “H”.
- Cursa memorable i plena de noves sensacions, on els km passaven sols.
- Molt recolzament dels nostres acompanyants, avitualladors i transportistes fins l’hotel.
- Molts objectius complerts, alguna eventualitat física, i molt companyerisme.
- Ganes de repetir!

Crònica florentina.

6:50 AM : Sona el despertador, amb la son encara enganxada baixo cap a la planta baixa punt de trobada per l’esmorzar .

7:10 AM: Esmorzar amb el companys al menú Gatosport, no ser si es la son o que però costa empassar-lo, al final 3/8 parts i no la meitat com estava previst.

7:25 AM: Cita amb en Rubio (proveïdor oficial de l’oli) truquem a la porta i ens apareix amb calçotets. “Joder me he dormido” ; “pues espavila que en media hora salimos”.

7:45 AM: Trobada a l’habitació de l’Edgar per una untada col·lectiva d’olis i vaselines varies. (Sin mariconadas eh!!!)

8:05 AM: Trobada a la recepció però posterior rodatge cap al bus que ens porta a la sortida. Tots callats i concentrats, el temps pinta molt bé, no rain, no wind, no sun. No tenim excusa del temps.

8:25 AM: Anem a buscar el bus passem una multitud de gent que van al mateix lloc. Embotis dintre del bus archiple i amb el Rubio fent conya, pugem cap a la sortida.

8:40 AM: Zona de sortida, anem a escalfar i a fer el pipi de rigor entre riures i bromes amb les bosses de basura Asics que ens van donar per no tenir fred.

8:50 AM: Anem cap al calaix de sortida tot i desitjant sort als companys, de moments estem tots tranquils (la professió va per dins!!!)

9:08 AM: Portem una bona estona a la sortida i anem veient els espavilats italians com van saltant la tanca per accedir als calaixos de sortida.

9:12 AM: Un riu baixa pels nostres peus, ens mirem i pensem si no plou que collons deu ser!!! Veiem un corredor 5 metres més endavant agenollat fotent una pixada de campionat. Osti si sembla una pixada de vaca. Ambient distes i somriures.

9:20 AM Sortida i 1er km cap a munt. Adelantem al globus de les 3 hores i penso de moment ja estàs darrera xaval ji,ji,ji ara toca que no ens passi davant.

Els primers km el temps va passant ràpid. Hi ha 3 kms de baixada i ens envalem de valent. A partir del 6er ja comencem a recuperar el ritme que toca.

Al km 10 passem davant el Palau Pitti ens creuem a Vallverdu’s Family que ens esperona de valent. Uns quants metres arribem al Pont Vecchio molta gent animant (Pell de gallina amics!!!) Ens mirem amb el Cesar i comentem lo xulo que es viure aquestes emocions.

Arribem a l 15 els km van passant i els temps els anem clavant. “ l’Edgar estaria orgullós de nosaltres” comentem.

Aquí venen 6km sense cap tipus d’interès paisatgístic i toca callar i corre.

Al 18 ens trobem a la Roser i a l’Esther al dalt de un pont que ens esperonen mentres les saludem amb la mà.

Al 20 ens prenem el primer Power Gel compartit i ja queda poc per la meitat del recorregut.

Mitja marató : 1h28’29. Anem be Cesar ja tenim 1mn i mig de avantatge sobre les 3hores. Ens mirem i pensem que ja nomes ens queda la meitat ara els kms ja resten.

Al 23er noto que les cames s’endureixen, començo a fer cara de poker però ara no toca pensar negatiu a corre que falta molt. El Cesar se’n dona compte i m’anima a seguir.

Al 24km ens tornem a trobar l’Esther que ens proporciona una ampolla d’aigua i ens anima enèrgicament.

A partir d’aquí el Cesar es comença a trobar les cames molt cansades i hem comenta que tiri. Li comento que res de res.Uns quants minuts més tard però hem diu que vagi sol que ell afluixa una mica. Hem diu “Vinga tira que vas de conya!”. Moral a tope i segueixo el meu ritme tot veien com el company no esta a costat meu. En aquell moment hem vaig trobar una mica descol·locat i vaig pensar que havia de mirar de seguir un grup que tenia just davant. Així que apretadeta i seguim el grupetto.

Just abans del Duomo la família Vallverdú hem torna a donar una mica d’energia amb els seus ànims. Arribada a la plaça del Duomo plena a vessar. Segon moment super emotiu del dia entre els “Dai, dai” i els “Bravissimos” ets sents com un corredor de veritat i penso això de la Marató s’ha de viure per moments com aquest.

Al 31km ens esperava el Toni que hem proporcionava 2 Power gels i glucosport mentres filmava. El p.. rei de l’avituallament.

Segon moment difícil, les cames comencen a fer figa i els ritmes van disminuint. Encara porto però una mica mes de un minut sota el temps previst. Aquí es on hem dic: Xaval si vols baixar de les 3 hores toca donar-li al callo ara almenys fins al km 35. Hem col·loco a costat de un italià ens mirem i no cal que diem res, anem adelantan gent , i veient com el parc en el que estem no s’acaba mai. Aguanta, tio, aguanta.

Passo el 37 i veig al Presi que m’esperona i m’empeny a seguir. El cos ja es va tensant però ja falta menys.” Es com si estiguessis al pont d’Alàs” penso jo. Segona arribada al Duomo i l’emoció reapareix talment el primer cop.

Al 40 veig que la marca de les 3 hores la tinc a tocar i hem dic un km a ritme i a full gas cap a l’arribada. Passo el 41 a un ritme correcte i toca fer el darrer. Decideixo canvia el ritme i vaig adelantant gent inexorablement. Un somriure s’hem comença a dibuixar a la cara: Ja s’acaba. Al 42 hem trobo a la Gemma, l’Esther i l’Alan que hem diu: ja ho tens les tio ja ho tens. Aixeco el braç i faig el últim Sprint cap a la línia d’arribada amb una felicitat al cos inexplicable. 1h29’08 de patiment, de pujades i baixades, de notar com les cames flaquegen poc a poc però ho he aconseguit. Hem ve al cap tots aquells dies de patiment, tots els kms realitzats, totes les series sofertes i penso que tot valia la pena en aquell moment. No puc però oblidar que el plaer hagués sigut immens si m’hagués acompanyat l’amic Cesar. Aquest arriba un mica més tard i esta molt content de la seva primera experiència maratoniana.

Ens trobem al final amb la resta de l’expedició i entre abraçades i felicitacions comentem llaaaaaargament les vivències de cascun de nosaltres.

Segona marató al sac i hem quedo amb el sentiment que l’experiència maratoniana es única dintre del món atlètic i val la pena viure-la al menys una vegada i sobretot si ells companys son tan fantàstics. Gràcies a tots i espero compartir d’altres moments tan especials com el d’aquest 29 de novembre.

dimarts, 1 de desembre del 2009

UNA MARATÓ?... POCA BROMA

Voldria deixar el meu granet de sorra pel que fa a la marató de Florencia. Encara que no vaig efectuar la totalitat dels 42,195 Km reglamentaris com la resta dels nostres GLADIADORS, vaig poder gaudir "d'estranquis" d'uns quants kilometres, pocs en comparació del total però de ben segur molt intensos i enriquidors per mi.
Vaig tenir el privilegi de veure uns kilometres d'una marató des de dues perspectives totalment diferents; La primera, com es viu la marató entre els primers 60 classificats, bon ritme, distància entre els contrincants, pocs amics en la ruta, avituallaments pendents de tu, tot molt bonic, dur (això si) però bonic.
La segona des de la posició 3000. "Ahi amigos" aixó és una altra cosa!!! patiment, dolor, fustració, coratge, llàgrimes, ànims, amistat, companyerisme, lesions, crits, vòmits ...
Pels que afortunadament no estem acostumats a saber que passa al darrera, és tota una lliçó a tenir en consideració i sobretot molt de respecte.
Dit aixó, vull felicitar a tota la delegació del AAA, corredors i acompanyants. Crec que no m'equivoco en dir ben alt que sóm un exemple per l'atletisme del nostre país.
Ara més que mai estic convençut que algun dia faré una marató i voldria ser acompanyat per amics com vosaltres.
Aixó si: UNA MARATÓ ? POCA BROMA !!!!!!!!!!!

Gràcies


Normalment una marató va acompanyada d'una crònica on cada finisher explica les seves vivències/aventuretes/patiments. Jo avui no la faré sinó q vull donar les gràcies a tothom q m'ha acompanyat en aquesta aventura.

Isidre: gràcies mestre x ser el meu confessor/guia virtual i aguantar els meus patiments diaris. Ara ja queda menys de nou mesos per tornar a concretar agendes i acabar conjuntament el repte de la marató. Tu tries!!!

Armand: poques persones haurien deixa't el seu garmin durant dos mesos, ets un sol i no saps com m'ha ajudat. Gràcies de tot cor!!!

David i Xavi (els polleros): estic en deute amb vosaltres!!! de tot cor, no sabeu com valoro els vostres km en companyia, la vostra ajuda anímica i física. Espero q durant la temporada d'hivern us pugui pagar el deute!!!

Albert: si algú és un exemple a seguir, aquest ets tu, entreno constant, patir a tope, marató amb marcon i a sobre ens puja 4 pisos x les escales. Gràcies per ensenyar-nos a no defallir!!!

César: company de fatigues durant molt temps, gràcies per compartir els patiments amb la teva constància i perseverància!!! ens han sobrat uns segons per als objectius, però així ja tenim al·licient x l'any vinent!!!

Vallve: gràcies per ensenyar-nos a  no abandonar davant del dolor, gràcies x ser tenaç en l'esforç, això és el q dóna recompenses!!! Marcón!!!

Carles: que gran ets tio!!! Quina pedazo marca!!! Merci per ensenyar-nos q els somnis es poden complir d'un any a l'altre. I gràcies per les gestions dels viatges!!!!

Eva: ja ets finisher!!! Ara et tractarem de "senyora". Gràcies per les "queixes conjuntes", pels patiments conjunts a les sèries i gràcies per ensenyar-nos q a patir ningú et guanya!!! Ara ja solament et falta fitxar x nosaltres!!!

Enrique: merci x ser como eres, un segon papa!!!

Edgar: mil gracias x ser papa/consejero/entrenador/masajista/psicologo/amigo/compañero/paño de lágrimas. Pero tu ya lo sabes. A x el 2h35 en nueve meses???

Gemma:  a part d'amiga, companya d'entrenos,  pelu dels peques i la meva esteticien et vull donar les gràcies pel suport durant la marató!!! Impagable!!! La havieu de veure cridar i animar!!! Recupera't aviat q et trobem a faltar als entrenos!!!

Esther: igual q a la Gemma, gràcies pel suport durant la marató!!! Q us vau pendre x esmorzar??? Quina cridòria quan passava pel vostre costat, el company austríac flipava!!!

Toni: eficàcia i eficiència personalitzada, q dir d'ell, q ho té tot, si fins i tot ens aguanta a l'Eva... Un solete!!!

Vallve family i dona de l'Albert: que bonic es veure cares conegudes després de tants moments sol!!! Gràcies per l'animació!!!

Hauria de donar les gràcies a més gent d'altres àmbits de la meva vida que m'han aguantat en aquest "embaràs" de 15 setmanes, però ja ho faré personalment.

La crònica demà o demà passat.