divendres, 4 de desembre del 2009

Andorra-Girona-Pisa-Florència (Carles V)

Aquest és el trajecte que vam fer el cap de setmana passat (l'últim de novembre) amb la família. La primera parada va ser Girona (al novotel de l’aeroport). Aquí vam tenir una primera sorpresa: mentre estàvem dormint, al voltant de les dotze ens van entrar a l’habitació. No sabia si estava somiant, però de cop em vaig trobar amb unes ombres estranyes per l’habitació fent soroll i arrossegant alguna cosa.... i tot seguit sento: ohhh! Sorry! En aquell moment vaig ser conscient que alguna cosa rara havia passat. No sabia si ens havien robat. Vaig anar a mirar si faltava alguna cosa de les bosses i en principi ho teníem tot. Vaig pensar.. a veure si totes les targetes de l’hotel serveixen per obrir la nostra habitació....Després rumiava: deurien de ser uns hostes que els hi han donat la mateixa habitació que a nosaltres. Agafo el telèfon i truco a recepció demanant explicacions de l’incident. Em van confirmar les sospites... un “error informàtic en el chec-in ha donat la mateixa habitació”... Els vaig posar verds i em vaig quedar agust, però no vaig poder dormir més en tota la nit.

L’endemà, divendres, agafàvem el vol cap a Pisa. Ens vam trobar a l’avió amb el mediàtic Arcadi Alibés que també anava a fer la cursa. Vam visitar els 3 monuments típics de Pisa, vam fer les fotos de rigor i som-hi amb el tren cap a Firenze. Només arribar vam fer la primera de les moltes racions de pasta. Tot seguit vam iniciar un recorregut de visita turística: Santa Maria Novella, catedral de Santa Maria del Fiori, Palazzo Vecchio, Galleria dello Ufizi, Ponte Vecchio, Palazzo Pitti, Església de Santo Spirito...i cap a l’hotel. Va ser un bon entrenament de 8km de recorregut.

El dissabte amb tot el grup dels AAA vam fer les visites i menjars respectius. Ja es percebia en l’ambient que la cursa ens estava posant un pèl neguitosos i tothom tenia ganes de córrer.

La nit prèvia no vaig dormir massa, ho tenia tot preparat quan em llevés: el pastís energètic d’esmorzar, el massatge, el tapping que havia de dur a les cames, els avituallaments, només dubtava de quines sabates utilitzar: o les voladores amb el perill de sobrecarregar els bessons i sòleo o les d’entrenament més pesades però amb més amortiment. Finalment vaig escollir les d’entrenament. De fet cada setmana estava nominat com a possible baixa per lesió (maleït bessó! El que m’ha fet patir!)


El diumenge tot va anar bé, el dia va ser fabulós, no va ploure, la temperatura era ideal. Només es va fer feixuga la sortida (ens van tenir més de mitja hora dins els calaixos de sortida, estàtics, estrets com a sardines)... fins que van donar la sortida. Us puc assegurar que va ser la cursa on més he gaudit. L’ambient era fantàstic, la gent animava moltíssim i el recorregut era especialment emocionant quan passava pel magnífic casc històric de Florència. Em trobava tan còmode anant a 4’ el km que gairebé sense adonar-me em vaig trobar al km 40 excessivament sobrat de forces. Llavors és quan vaig canviar el ritme per anar a 3’40 fins el final. És l’única sensació agredolça: haver pogut anar un pèl més ràpid i no fer-ho.


En fi, estic molt satisfet pel temps de 2h49’13 en la meva primera marató. Aquest resultat no hauria estat si no fos pels magnífics companys d’equip (que sempre animen a treballar i fer-ho cada dia millor), si no fos per l’excel·lent planificació d’entrenaments que ens ha fet l’Edgar, si no fos per les sessions de recuperació de massatge i d’osteopatia, si no fos pels avitualladors i animadors que vam tenir durant la cursa (Gemma, Esther i Roser; Toni i Xavi; la meva dona Rakel i els meus fills Nerea i Joel) i sense cap dubte si no fos per tota la família que ha hagut de suportat tantes hores i tants i tants dies d’entrenament.

A tota aquesta gent que ha estat al costat nostre.... moltes, moltes gràcies!!!

Us estimo a tots.



2 comentaris:

Eva ha dit...

Eva ha dit...
Primer de tot, Moltissimes Felicitats per la marca, amb tot el grup que erem no se si vaig arribar a dir-t'ho amb persona.

Però que sapiguis que has sigut tot un exemple de company, pel coratge i cap fred que sempre has mantingut en tota la preparació. No tothom és capaç de mantenir la motivació, amb els problemes musculars que has anat arrossegant des d'abans de l'estiu.

Et desitjo molt bona recuperació, i que a la propera les lesions et deixin volar!

correcaminos ha dit...

molt bona crònica i la meva més sincera enhorabona per la marca assolida!

Una abraçada!