Crònica florentina.

6:50 AM : Sona el despertador, amb la son encara enganxada baixo cap a la planta baixa punt de trobada per l’esmorzar .

7:10 AM: Esmorzar amb el companys al menú Gatosport, no ser si es la son o que però costa empassar-lo, al final 3/8 parts i no la meitat com estava previst.

7:25 AM: Cita amb en Rubio (proveïdor oficial de l’oli) truquem a la porta i ens apareix amb calçotets. “Joder me he dormido” ; “pues espavila que en media hora salimos”.

7:45 AM: Trobada a l’habitació de l’Edgar per una untada col·lectiva d’olis i vaselines varies. (Sin mariconadas eh!!!)

8:05 AM: Trobada a la recepció però posterior rodatge cap al bus que ens porta a la sortida. Tots callats i concentrats, el temps pinta molt bé, no rain, no wind, no sun. No tenim excusa del temps.

8:25 AM: Anem a buscar el bus passem una multitud de gent que van al mateix lloc. Embotis dintre del bus archiple i amb el Rubio fent conya, pugem cap a la sortida.

8:40 AM: Zona de sortida, anem a escalfar i a fer el pipi de rigor entre riures i bromes amb les bosses de basura Asics que ens van donar per no tenir fred.

8:50 AM: Anem cap al calaix de sortida tot i desitjant sort als companys, de moments estem tots tranquils (la professió va per dins!!!)

9:08 AM: Portem una bona estona a la sortida i anem veient els espavilats italians com van saltant la tanca per accedir als calaixos de sortida.

9:12 AM: Un riu baixa pels nostres peus, ens mirem i pensem si no plou que collons deu ser!!! Veiem un corredor 5 metres més endavant agenollat fotent una pixada de campionat. Osti si sembla una pixada de vaca. Ambient distes i somriures.

9:20 AM Sortida i 1er km cap a munt. Adelantem al globus de les 3 hores i penso de moment ja estàs darrera xaval ji,ji,ji ara toca que no ens passi davant.

Els primers km el temps va passant ràpid. Hi ha 3 kms de baixada i ens envalem de valent. A partir del 6er ja comencem a recuperar el ritme que toca.

Al km 10 passem davant el Palau Pitti ens creuem a Vallverdu’s Family que ens esperona de valent. Uns quants metres arribem al Pont Vecchio molta gent animant (Pell de gallina amics!!!) Ens mirem amb el Cesar i comentem lo xulo que es viure aquestes emocions.

Arribem a l 15 els km van passant i els temps els anem clavant. “ l’Edgar estaria orgullós de nosaltres” comentem.

Aquí venen 6km sense cap tipus d’interès paisatgístic i toca callar i corre.

Al 18 ens trobem a la Roser i a l’Esther al dalt de un pont que ens esperonen mentres les saludem amb la mà.

Al 20 ens prenem el primer Power Gel compartit i ja queda poc per la meitat del recorregut.

Mitja marató : 1h28’29. Anem be Cesar ja tenim 1mn i mig de avantatge sobre les 3hores. Ens mirem i pensem que ja nomes ens queda la meitat ara els kms ja resten.

Al 23er noto que les cames s’endureixen, començo a fer cara de poker però ara no toca pensar negatiu a corre que falta molt. El Cesar se’n dona compte i m’anima a seguir.

Al 24km ens tornem a trobar l’Esther que ens proporciona una ampolla d’aigua i ens anima enèrgicament.

A partir d’aquí el Cesar es comença a trobar les cames molt cansades i hem comenta que tiri. Li comento que res de res.Uns quants minuts més tard però hem diu que vagi sol que ell afluixa una mica. Hem diu “Vinga tira que vas de conya!”. Moral a tope i segueixo el meu ritme tot veien com el company no esta a costat meu. En aquell moment hem vaig trobar una mica descol·locat i vaig pensar que havia de mirar de seguir un grup que tenia just davant. Així que apretadeta i seguim el grupetto.

Just abans del Duomo la família Vallverdú hem torna a donar una mica d’energia amb els seus ànims. Arribada a la plaça del Duomo plena a vessar. Segon moment super emotiu del dia entre els “Dai, dai” i els “Bravissimos” ets sents com un corredor de veritat i penso això de la Marató s’ha de viure per moments com aquest.

Al 31km ens esperava el Toni que hem proporcionava 2 Power gels i glucosport mentres filmava. El p.. rei de l’avituallament.

Segon moment difícil, les cames comencen a fer figa i els ritmes van disminuint. Encara porto però una mica mes de un minut sota el temps previst. Aquí es on hem dic: Xaval si vols baixar de les 3 hores toca donar-li al callo ara almenys fins al km 35. Hem col·loco a costat de un italià ens mirem i no cal que diem res, anem adelantan gent , i veient com el parc en el que estem no s’acaba mai. Aguanta, tio, aguanta.

Passo el 37 i veig al Presi que m’esperona i m’empeny a seguir. El cos ja es va tensant però ja falta menys.” Es com si estiguessis al pont d’Alàs” penso jo. Segona arribada al Duomo i l’emoció reapareix talment el primer cop.

Al 40 veig que la marca de les 3 hores la tinc a tocar i hem dic un km a ritme i a full gas cap a l’arribada. Passo el 41 a un ritme correcte i toca fer el darrer. Decideixo canvia el ritme i vaig adelantant gent inexorablement. Un somriure s’hem comença a dibuixar a la cara: Ja s’acaba. Al 42 hem trobo a la Gemma, l’Esther i l’Alan que hem diu: ja ho tens les tio ja ho tens. Aixeco el braç i faig el últim Sprint cap a la línia d’arribada amb una felicitat al cos inexplicable. 1h29’08 de patiment, de pujades i baixades, de notar com les cames flaquegen poc a poc però ho he aconseguit. Hem ve al cap tots aquells dies de patiment, tots els kms realitzats, totes les series sofertes i penso que tot valia la pena en aquell moment. No puc però oblidar que el plaer hagués sigut immens si m’hagués acompanyat l’amic Cesar. Aquest arriba un mica més tard i esta molt content de la seva primera experiència maratoniana.

Ens trobem al final amb la resta de l’expedició i entre abraçades i felicitacions comentem llaaaaaargament les vivències de cascun de nosaltres.

Segona marató al sac i hem quedo amb el sentiment que l’experiència maratoniana es única dintre del món atlètic i val la pena viure-la al menys una vegada i sobretot si ells companys son tan fantàstics. Gràcies a tots i espero compartir d’altres moments tan especials com el d’aquest 29 de novembre.