dimarts, 1 de desembre del 2009

UNA MARATÓ?... POCA BROMA

Voldria deixar el meu granet de sorra pel que fa a la marató de Florencia. Encara que no vaig efectuar la totalitat dels 42,195 Km reglamentaris com la resta dels nostres GLADIADORS, vaig poder gaudir "d'estranquis" d'uns quants kilometres, pocs en comparació del total però de ben segur molt intensos i enriquidors per mi.
Vaig tenir el privilegi de veure uns kilometres d'una marató des de dues perspectives totalment diferents; La primera, com es viu la marató entre els primers 60 classificats, bon ritme, distància entre els contrincants, pocs amics en la ruta, avituallaments pendents de tu, tot molt bonic, dur (això si) però bonic.
La segona des de la posició 3000. "Ahi amigos" aixó és una altra cosa!!! patiment, dolor, fustració, coratge, llàgrimes, ànims, amistat, companyerisme, lesions, crits, vòmits ...
Pels que afortunadament no estem acostumats a saber que passa al darrera, és tota una lliçó a tenir en consideració i sobretot molt de respecte.
Dit aixó, vull felicitar a tota la delegació del AAA, corredors i acompanyants. Crec que no m'equivoco en dir ben alt que sóm un exemple per l'atletisme del nostre país.
Ara més que mai estic convençut que algun dia faré una marató i voldria ser acompanyat per amics com vosaltres.
Aixó si: UNA MARATÓ ? POCA BROMA !!!!!!!!!!!