dimarts, 26 de gener del 2010

Cursa de Sant Antoni 10 km

Diumenge al matí una nodrida expedició de reds... va desplaçar-se cap a la ciutat comtal a fer la cursa de 10 km del barri de Sant Antoni. Com q era el membre més antic de l'expedició... vaig decidir q a les 5h30 es faria la sortida des del Principat. Viatge sense novetats i arribada al pàrquing de cada any amb servei inclòs...
Primer de tot s'agafa el llistat de dorsals de tots els membres de l'expedició pq cal anar a buscar-los, feina q enllesteixo ràpidament... Dp vestidor-pàrquing per la roba de rodar i a récorrer en grup... els carrers de l'eixample, quin ambient, quin bon rotllo, bromes, nervis etc.
Toca posar-se la roba de compe, tornada en massa al vestidor-pàrquing i cap a la sortida falta gent. Trobada pel camí amb l'alcalde de la ciutat q anara a fer el tret de sortida.
Sortida, desitjos de bones marques de tots els companys de club, abraçades i petons...
Pregunta: pq a la primera i segona línea de sortida es posa gent amb temps superiors a 50'??? q fa un tio sense dorsal a la primera línia (mireu el tio de blau al meu davant) misteris de l'atletisme!!!


Tret de sortida i cap endevant falta gent, grup de primers molt distanciat, agafo el segon grup i a fer via, dp al paralel, selecciono un nou grup i a continuar fent via. Km's i km's de patir seguint el ritme i ja estem al segon tomb on el pitoniso Correcaminos havia previst una grna duresa en la segona pujada al nostre estimat paralel... Com vaig pensar en ell... pq el paralel al segon tomb puja més??? un altre misteri...
Km's dp ja toca arribar i patir una mica de flato... osti però si puc baixar de 33'!!! Doncs venga a demostrar q els amics del correcaminos tb sabem anar depressa!!!
Final de cursa i segona marca del curriculum!!! Prou bé dp de dies no gaire bons, ara toca seguir currant pq ve l'època de mitges.
Un cop arribat a meta espera a la resta de compis de club... i intercanvi d'impressions... Els reds ens fem notar...
Bé, l'espera va ser realment curta i ens vam... dirigir al vestidor-pàrquing a canviar-nos. Dp "Cervesseta sin" al pati dels salesians, amb tertúlia de tots i visita al mercat de Sant Antoni.
Un cop descansats, carretera i manta i fins a la propera cursa.

Però ho vaig somiar tot o no??? Doncs sembla q una part si de l'aventura si que l'he somiada, però tinc proves q jo hi vaig ser i q hi vaig patir, pq algun "catxondo" em va fer una foto a l'arribada, quan encara no estava refet...
Us passo la prova...


A veure si en properes curses la parròquia s'anima a còrrer!!!



2 comentaris:

correcaminos ha dit...

Tot i que en un principi m'havies preocupat, ja que semblaves el protagonista de "yo, yo mismo e Irene", m'ha agradat molt el sarcasme de la teva crònica. Tio inscriu-te al concurs de relats breus del bus exprés, que segur que guanyes.
Bromes apart, la meva més sincera enhorabona, sobretot perquè aquest cop has arriscat i t'has pogut demostrar a tú mateix que la cosa va "viento en popa" i que no estamos tan mal, hombre.
Ara a agafar amb il·lusió i optimisme la propera fita a Barcelona el proper 14 de febrer.

Aupa Speedy!!!!!

Carles M. ha dit...

Felicitats campió, bona cursa i també ,com sempre, bona crònica.

Estas a tope per fer un marcon a la mitja!!!

A veure qui et podrà tirar les series ara que no sigui el Correcaminos...

Per cert heu vist que tenim una visita de Venezuela, serà el Chavez!!! Ens estan controlant...