dimarts, 30 de març del 2010

Mitja marató Azkoitia-Azpeitia

Nova expedició dels reds al País Basc, 16 membres de la família vermella va anar a passar el cap de setmana a les boniques terres basques. La cursa s'ho mereixia, la mítica Azkoitia-Azpeitia.

8 corredors (Carles Vallve, Cèsar, Pedro, Albert, Eva, Gemma, Enrique i Alan) i el PROFE afrontaven amb molta il·lusió aquesta prova, cadascú amb els seus objectius: millorar marca, recuperar sensacions, debutar en la distància, agafar km's, fer un rodatge de qualitat etc.

La cursa amb un perfil que combinava "suaus" pujades amb baixades, es presentava propicia x aconseguir els reptes personals, en alguns casos va ser així en d'altres no es va aconseguir.

Personalment vaig tornar a  fracasar totalment / estrepitosament en l'intent d'arribar a 1h10'. Una bona primera part de cursa, una correcta part intermitja i una dolentíssima darrera part que va hipotecar-me les esperances de veure el 10 en el cronòmetre d'arribada. Continuarem entrenant per assolir l'objectiu de canviar de dígit, si pot ser a final de temporada i sinó de cara a la propera temporada.

El que si que es va confirmar a Azkoitia es que les sortides "socials" cada cop tenen més èxit i aquest cop els corredors vam poder gaudir d'una gran animació per part dels acompanyants, en diferents moments del recorregut, en gran part gràcies al sector infantil de la família red!!! Com cridaven!!! Sense oblidar a les sempre patidores parelles!!!

De la part gastronòmica haurà d'informar algú dels que realment va disfrutar, jo malauradement vaig fer un viatge llampec i únicament puc dir q l'arròs bullit i les pomes estaven realment bones, de la resta no puc opinar.


De l'allotjament dir que vam estar de luxe i que es comença a pensar en la mateixa casa rural com a base d'operacions per al proper desplaçament a Donosti del cap de setmana del 15 i 16 de maig, per disputar els 10 Km i la mitja de Sant Sebastià.

1 comentari:

d'aquí i d'allà ha dit...

Cronica llàmpec.
En cap cas, es pot considerar fer la segona millor marca personal, com un fracas, més si es té en compte que la mitja tenia trampa, amb moltes pujades i baixades. A part d'un vent considerable en contra, a la zona més favorable.
Jo que vaig fer la meva pitjor marca en 4 anys, si que vaig fracasar.
Del menjar:
El menu sidreria, era bestial, i vam acabar amb les existencies de sidra, donat que estavam molt "desidratats", després de la cursa.
Apa Siau!!