dimecres, 3 de novembre del 2010

(Llarga) crònica de la marató de Frankfurt

Que difícil es començar la crònica de una marató. Et venen al cap tantes coses que es complicat explicar-ho en format text..

Abans que res voldria començar pel agraïments. A l'Esther per la seva paciència durant totes aquestes setmanes en que arribes tard i cansat i ja tens el sopar a punt. Sense el teu suport no hagues pogu acomplir la fita marcada.Un petó enorme per tu.

Als demes corredors de la marató: en Carles (Ets un crack no falles mai!!!), el Cèsar (Gràcies per fer que els entrenos siguin menys feixucs i encara tinc esperances d'acabar junts una marató!!!), l'Adrià (Gràcies per compartir series i la propera Sub- 3hores), l'Andrés (Sempre pendent de tots), i no vull deixar-me l'Albert, un exemple d'esforç, de dedicació i de superació com ningú, "ets molt gran tiu!!!"

Desprès a l'Edgar que com deia en Guardiola sobre el Messi ja no hi han paraules per definir-lo: altruista, pacient, psicòleg, entrenador, bellíssima persona... Muito Obrigado.

Als suporters/cheersleaders durant la cursa: Marlene, Sonia, Gemma, Vallverdú family, Esther&Kilian, i Pedro. Els vostre ànims i la vostra intendència valen un 10, sempre animant i preparant-nos els Power Gels. No sabeu com s'arriba a agrair aquets petits gestos durant una marató. Els vostres crits alleugerien el llarg camí cap a l'arribada.

No hem voldria oblidar els Reds que es van quedar a Andorra i durant aquestes setmanes d'entreno i que sempre s'han interessat per nosaltres i com no ens ajudaven a tirar les series: Els Daltons (A veure si us animeu!!!), l'Alan, el Xavi, en Correcaminos, l'Enrique, la Eva (recuperat ben aviat que ja tenim ganes de veure't), en Carlos, en Clavero, l'Armand, l'Anna, en Miranda, la Jenny... Gràcies nois/es.

Desprès de tan rotllo faré cinc cèntims de la cursa. La sortida va ser puntual (estem a Alemanya i es sagrat), les condicions de temps perfectes i el circuit feia bona pinta. Fins al km 20 anavem marcant el ritme com un rellotge (Per això l'Edgar es un crack) teníem la llebre de les 2h59 davant nostre però anava a un ritme mes elevat del que tocava, no entenc com no prenen consciencia de l'error que fan ja que apuren a la gent de manera innecessària... En Cèsar va decidir parar en aquest moment (un altre dia serà no ho dubtis) i l'Adrià va accelerar el ritme.

Fins al 23, en companyia del Mister, anàvem marcant el ritme i en aquest moment l'Edgar hem va dir que afluixava i que tiressi jo sol (Quina bona feina hem va fer!!). Ara tocava apretar les dents jo solet contra el crono. Vaig decidir seguir una noia que anava amb nosaltres desde el principi i tots dos vam anar fent fins al 32, moment on hem vaig quedar definitivament sol ja que es va despenjar.Ara ja començava a notar el cansament acumulat pero nomes quedava 9km (Una volta al parc del Segre!!).

Els darrers km van ser molt i molt complicats les cames estaven carregadíssimes i l'esforç anava increscendo. Es el famòs muro!!! Malauradament els temps de pas anaven augmentant i semblava difícil aconseguir rebaixar la marca de l'any anterior.

Al 40 ja nomes en quedaven dos!!! Un darrer esforç. Vinga, vinga. 2km mès i ja es veia la sala de festes on havien muntat l'arribada. Va ser super emocionant, el cor s'encongia: una alfombra vermella, unes animadores amb pompons, la mùsica a tope i l'arc d'arribada que marca el final del tunnel. Les llàgrimes estaven a punt d'aflorar,pell de gallina. Al cap de poc van arribar l'Adrià i l'Edgar i ens vam abraçar efusivament: ho hem aconseguit!!!

La Marató es ven be això: 42km d'emocions i sentiments totalment canviants, alegria, cansament,ràbia,impotència, tristor, patiment i més patiment i al final el sentiment d'haver acabat,d'haver portat el cos límit i dir-li "Ho tens clar si et pensen que abandonaré. Soc mès fort que tu!!"

Es quelcom inexplicable s'ha de fer-la i viure-la ja que la marató per mi es una fita de superació personal com poques i a sobre sempre amb carrers plens de gent que animen i valoren la feina realitzada per tots i cada uns dels corredors i no solsament els africans que dominen descarament la disciplina.

No ho voleu provar???

Ens veim aviat a l'Estadi.