El 28 d'octubre era la data marcada al calendari per a un grup de 8 reds, la marató de Frankfurt ens esperava!!! 15-16 setmanes abans començava la feina d'entrenar a diari, alguns fins i tot dues vegades al dia...
I setmana rera setmana la data s'aproximava amb dies bons i dies dolents, amb dies regulars i dies on no et vols aixecar, això és la marató... BENVINGUTS!!!
Dissabte 27 d'octubre i amb tota l'expedició ja amb els nervis al cos, el dia s'aixeca a Frankfurt NEVANT!!! i amb un fred i un vent de nassos!!! Pinta bé pensem amb humor... demà serà millor pensen els més optimistes i així va passant el dia i van augmentant els nervis..
Hora de dinar dividida, uns a la pasta party i uns altres a un italià, hidrats de carboni x un tub!!! A la tarda nervis a l'hotel, eurosport, migdiada, lectura etc... les hores no volen passar però finalment arriba l'hora de sopar, italià per a tots, de nou hidrats de carboni, el dipòsit a tope d'energia per demà. Ja no neva però venteja i la temperatura no és de tardor sinó d'hivern. Toca descansar, si es pot.
Matí del 28 el despertador/mòbil ens anuncia que ha arribat el gran dia, nervis, que va!!! Esmorzar en grup, poca cosa entra ja però cal fer-ho.
Rituals, roba de competició en la intimitat de l'habitació i escalfament en grup al davant de l'hotel amb el míster dirigint les operacions i els alumnes aplicats escalfant cadascú al seu ritme. Mirades de complicitat entre tots, gestos de suport, d'ànim entre tots. Hora de marxar cap a la sortida, el fred ens fa ser ràpids i en 5' ja hi som, calaix 10', nervis, mirades, abraçades, salutacions, somnis al cap, tret i endavant 42 km fins a l'objectiu de cadascú, fins al somni de les darreres setmanes.
Fred, molta gent, primer km la familia red que dona suport, km 15 de nou la family, crits, ànims, no estem sols, adéu Frankfurt, marxem però en breu et volem tornar a veure; km 25 un àngel de blanc ens avitualla, un amic, un company, un germà que desafia el fred i que anima, recolza i t'acompanya en la part més solitària del recorregut; km 30 un altre àngel, un dels nostres, crida, anima, et recolza, sap que estàs en la part més dura de la marató, et fa pujar les pulsacions, és un dels teus i està al teu costat creu en tu i t'acompanya en aquest viatge cap al teu somni. Entrada de nou a Frankfurt, ja queda poc et toca patir, la marató no regala res, et posa on et mereixes. Km 41 la familia red de nou que crida que et recolza ja no queda res, ells ho saben i tu tb, cap apretar les dents i seguir endavant, km 42 ja ho tens ets un red finisher!!!
Abraçades, felicitacions, complicitats, familia, entrenador, companys/amics, la vida torna a la normalitat però no t'enganyis, el cap ja pensa: quina serà la teva propera marató????
