Aquest diumenge 12 de maig s’ha celebrat la Marató i la cursa de 10 Km de Vitoria-Gasteiz, una
cursa en què el nostre company César Amigó participava a la distància més
llarga de l’atletisme amb moltes expectatives després d’uns mesos de gran
preparació.
La mala sort va presentar-se en forma de lesió al
quàdriceps, que van aparèixer cap al km 15 i que al 20 van obligar a retirar-se
a un dels reds més destacats tant pel seu gran físic com pel seu coratge, sempre un exemple pels
companys i un dels que més han ajudat a la progressió de molts gràcies a la
seva entrega. I en això, una imatge
val més que mil paraules, com mostra aquesta fotografia en ple moment de sacrifici... I és que en l’atletisme, l’amistat també juga un paper ben
important!
Si bé els ritmes van anar sortint-li fins els
primers quilòmetres, aquesta lesió va impedir que pogués finalitzar una marató
més en la seva trajectòria, però al mateix temps això serà un punt d’inflexió més
per a futures curses. La ràbia es
transformarà en un nou rècord personal!
Pocs dies abans de marxar a Vitòria, jo mateix vaig
comentar-li al César que portava uns entrenaments molt exigents i que de ben
segur faria un gran resultat. Ell, amb molta serenor, va dir-me que tot i
que puguis anar molt preparat, el dia de la cursa pot passar de tot, el temps
pot no acompanyar, el físic pot ser que per qualsevol motiu aquella jornada no
acompanyi, i per això fins que no es creua la línia de meta no pots donar res
per fet...
Quina raó que tenia! El César ha demostrat així no només consciència
de la dificultat d’aquest esport en què tot i estar en forma pots tenir un mal
dia, sinó que també una retirada a temps és una victòria, ja que abandonant a
temps pots evitar una lesió major i poder-se treure aquesta espina el més aviat
possible.
No oblidem que al març, el César va aconseguir
millor marca personal a la 4a Mitja Marató de Cambrils, baixant fins el temps
de 1h20’15’’ en un dia en què es van donar les condicions adients com un temps
marcat per la manca de vent i l’absència de calor... Aquell dia en què potser d’inici
no les tenia totes, va fer una gran marca, mentre que a Vitòria va passar al
revés...
Des de tot el club dels Amics de l’Atletisme d’Andorra
desitgem una ràpida recuperació al César perquè aviat pugui tornar amb una gran
embranzida a rodar com ell sap.Aquest article és subscrit per tots els companys, en especial pels que van acompanyar-lo a Vitòria i que també han contribuir a poder adreçar aquestes paraules.
Pel que fa a la resta de companys, l’Elisabeth
Missé va poder córrer els 10 km
en 44’30’’, mentre que la Gemma Reig i la Cristina Vilanova van córrer en 1h1’23’’,
baixant la marca proposada per la
Cristina i amb la
Gemma ajudant a aconseguir aquesta fita. El Jordi Missé va
aturar el crono dels 10 km
en un meritori temps de 39’22’’. Enhorabona a tots!
L’Edgar, que acompanyava el César en aquesta
marató, també va haver de passar un dels moments que no agraden a cap
entrenador. Des d’aquesta pàgina els reds també donem les gràcies al míster per
seguir preparant a tots en la seva bona mesura!
Fins la propera cursa!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada